Sessió 30 d'octubre

Descripció de la sessió:

Només començar la lliçó,la LLuïsa en va recitat el poema ``Vaig creure en ells´´ de David Jou.
Després d'aquesta recitació, vam entregar els resums sobre el llibre ``Com parlar bé en públic´´ i la LLuïsa ens va explicar quina importància té, aquest treball, en l'avaluació final de l'assignatura.
La classe va seguir, i vam començar a treballar les rondalles i els contes.
Després d'haver aclarat què és una rondalla i què és un conte, vam decidir els grups dels debats i les parelles del treball sobre el territori.
I per acabar amb la sessió,vam fer la lectura d'un article sobre una llegenda urbana (que estava relacionada amb el Bulli) i en vam seleccionar les idees principals.

Reflexió personal

La rondalla és d'un aire més tradicional, i es transmet, normalment, de forma oral.
El conte, en canvi,normalment esà per escrit i és més curt que una rondalla.
Gaiebé podriem dir que són sinònims.
Després d'aquesta sessió de COED, he pogut entendre la diferència entre rondalla i conte aquesta diferència mai l'havia tingut clara i ara ja he pogut assolir aquest coneixement. Crec que aquest tipus de sessions són molt profitoses per a tothom, ja que posem en pràctica tot el que hem après.


Aprofundiment personal

Com a aprofundiment d'aquesta sessió he estat buscant contes i rondalles que m'havien explicat quan jo era petita, n'he trobat molts però he decidit posar aquesta rondalla que és la que he pensat recitar quan realitzem l'exercici de recitació.

El teu millor amic també et pot fer anar malament
Temps era temps, l'esparver i el gall eren amics. Cada matí l'esparVer anava a veure el seu amic i parlaven de moltes coses. Un dia, el pollastre va decidir fer-li una broma. El gall tenia per costum estar-se al sol amb una ala estesa que li amagava una pota. Mentre el gall estava en aquesta postura, el seu amic va arribar a casa seva.
— Què tens? — li va demanar l'esparver — Que has perdut una pota?
— Ui — li va respondre el gall — que no saps que al poble no hi ha carn?. M'he hagut d'arrencar una pota per donar-la als meus fills perquè la facin servir d'esquer per pescar. Així podrem fer bullir l'olla amb alguna cosa a dintre.
— Ai; no ho sabia, que ens poguéssim arrencar una pota — va dir l'esparver —. Doncs és bona idea. Demà ho faré.
L'endemà al matí a primera hora l'esparver va fer venir els seus fills més grans i els va explicar aquella nova manera de pescar.
— Vinga — els va dir — ja em podeu arrencar una pota i anar a pescar.
— Però pare, no et moriràs si t'ho fem? — li va dir plorant un dels fills.
— No, això no et mata. El meu amic els gall ja ho ha fet.
De manera que els fills grans es van posar a tibar-li la pota fins que la hi van arrencar.
Al cap d'una estona van tornar amb els peixos que havien pescat. En arribar a casa, però, van trobar el pare cargolant-se de dolor i a les portes de la mort. Va fer-los acostar al capçal del llit i els va dir:
— Si us hagués escoltat, fills meus, ara no m'estaria morint. Tot això ha passat perquè he fet cas de l'absurd consell que em va donar el meu amic el gall. Ell ha estat el causant de la meva mort. Sentiu bé això que us dic: cada vegada que veieu algun pollet de la família del gall, atrapeu-lo per merjar-vos-el.
Des d'aleshores que els esparvers i els galls són enemics. Els esparvers sempre miren de prendre-li els pollets, i els galls sempre estan a l'aguait, vigilant si ve cap esparver.